A Empuriabrava dibuixant amb pluja

 A Figueres, una prova ciclista dificultava l'entrada i sortida de la ciutat, així que es va decidir canviar la convocatòria a Empuriabrava, ja que l'anterior trobada havia tingut poc èxit a causa d’un episodi de pluges.

Al matí hi havia dubtes sobre si la pluja tornaria a fer la guitza. El dia enrevessat va desanimar alguns, però finalment tres valentes es van animar a reunir-se per dibuixar, fos amb vent o amb pluja. I van resistir. Tot i que finalment van haver de buscar refugi de l’aiguat, els seus dibuixos són testimoni de la seva decidida afició.

Simposi Internacional a Poznań

Cada any té lloc el Simposi Internacional dels Urban Sketchers a alguna ciutat del món. L'any passat va ser a Buenos Aires, Argentina, i aquest any ha estat a Poznań, Polònia, del 20 al 23 d'agost.

Alli vaig ser com 'Independent Sketcher' que és com l'organització ha denominat aquells sketchers que participaven al Simposi però sense haver obtingut el tiquet per als actes organitzats pel mateix, és a dir, més que independents es tracta de la comunitat sketcher que ha viatjat fins a Poznań per gaudir de la trobada amb sketchers de tot el món dibuixa, coneixent el món dibuix a dibuix.

Érem gairebé quaranta al grup de WhatsApp que vam fer els catalans que participaríem de la trobada. Només dos afortunats tenien tiquet, però es van sumar amb alegria a la denominació d''Independent Sketchers' i vam decidir fer un segell per fer constar als nostres quaderns de forma adequada l'important esdeveniment.

Poznań ens va impressionar a tots. És una ciutat bellíssima. Al centre el trànsit és sorprenent. Hi ha pocs cotxes circulant molt a poc a poc que s'aturen tot just un vianant trepitja la calçada, ...i no hi ha semàfors!

La plaça de l'antic mercat, amb l'edifici de l'ajuntament, el complex del Palau Imperial, la catedral i l'entorn, en general tota la ciutat és molt pintoresca.

Al centre del Simposi, situat en un hotel, el Mercat d'Art on els patrocinadors oferien els seus productes estava obert al públic, cosa que ens va semblar una excel·lent idea, ja que altres anys havia estat exclusiu per als participants amb Ticket. A més del fabricant local d'Aquarel·les Roman-Szmal em va sorprendre gratament trobar a Art Miranda una excel·lent botiga d'art de Salamanca. i una bona representació dels famosíssims pinzells Escoda, fabricats a Barcelona.

El dia de la inauguració hi va haver una convocatòria especial per als 'Independent sketchers' al centre comercial Stary Browar, proper a l'hotel que allotjava el Simposi oficial. Va ser una reunió típica d'Urban Sketchers, unes paraules de convocar-te, una estona de dibuix al nostre aire i finalment, quaderns a terra i foto de grup.

Durant els dies del simposi hi va haver una opinió generalitzada de rebuig que l'organització declarés els sketchwalks exclusius per als participants oficials. Els skechwalk sempre han estat reunions obertes on s'acull tothom. Pel que semblava era una qüestió relacionada amb l'assegurança col·lectiva. És igual, el carrer és lliure i cap companyia d'assegurances em dirà on puc o no dibuixar.

L'últim dia, a la foto de grup prèvia al darrer sketchwalk, hi havia un ambient especial. tothom se saludava i intercanviava segells i adhesius per als seus quaderns. Gent de tot el món feia per entendre's i se n'ensenyava els dibuixos. Va ser fantàstic. El lloc per a la foto era un lloc emblemàtic de Poznań i de Polònia: la plaça de la Llibertat. A la nit ens vam assabentar que el proper Simposi Internacional, el 2026 serà a Tolouse, com aquell que diu al costat de casa.

Aquest dia cap a fresc. Quan ens vam posar a dibuixar vaig passar fred, mentre a Espanya l'onada de calor no remetia nosaltres estàvem passant fred a Polònia. Tot un privilegi, sens dubte, però vaig tornar a l'hotel per no tornar a casa malalt.

En definitiva, hem gaudit uns dies meravellosos en un entorn encantador hem dibuixat molt i conegut gent estupenda, ens hem trobat amb amics d'internet als que no havíem vist mai en persona, gaudit del menjar i la cervesa local i hem tornat a casa, cansats però feliços. Aprofitant que l'any que ve és a Tolouse, us recomano que no us perdeu l'experiència.

La pluja a l'agost ens desafia

Després d’una setmana de calor feixuga i persistent, la pluja i el vent van sorprendre els dibuixants empordanesos com un caprici sobtat de la natura. La trobada prevista a Empuriabrava va fer aigües, literalment i en tots els sentits.  

El WhatsApp del matí era un degoteig de renúncies, missatge rere missatge, però l’Elisa, ja era al lloc i no pensava fer-se enrere. Quan la pluja va començar a caure amb força, va recollir els estris i se’n va anar cap a casa, decidida a acabar el dibuix sota sostre.  

En una altra ocasió, sens dubte, caldrà tornar a convocar-nos en aquesta bella marina, entorn privilegiat del litoral empordanès.

Monestir del Roure

 Una de les companyes coneixia el lloc per raons de treball i ens ho va recomanar. De la resta, la majoria no el coneixíem i vam quedar molt sorpresos.

La reunió d'avui ha tingut lloc al monestir del Roure, un lloc sorprenent i molt proper a Figueres. Situat al nord-oest de Pont de Molíns es troba al cim de la serra dels Tramonts, poblada per pins i oliveres. El lloc són unes ruïnes, gòtiques principalment, que recentment han estat rehabilitats i se li han donat usos culturals. Els seus orígens daten probablement del segle XI o principis del XII com a lloc de culte dedicat a la Verge Maria. No se n'han trobat dades de la data de consagració de l'església romànica, seu del que més tard seria monestir. La primera notícia és la d'un llegat a l'església fet per un empordanès anomenat Joan Mulner, datat el 1195. Aquesta dada fa suposar que l'església ja existia anteriorment.

Situat en un lloc elevat des d'on es veuen unes bones vistes del pla de l'Empordà hi havia -qüestió important- algunes ombres on refugiar-se per dibuixar i des d'allà hem dibuixat les nostres diferents impressions d'aquest monument impressionant, al qual sens dubte cal tornar amb més calma.

Vilanova de la Muga

 El dia sis d'agost la nostra cita de dibuix va ser a Vilanova de la Muga amb l'objectiu de dibuixar l'Església de Santa Eulàlia, una joia arquitectònica amb arrels que es remunten al període romànic, enriquida per modificacions posteriors que realcen la seva història. La documentació ja fa referència a la seva existència el 1019 ii des de llavors, esperava la visita dels urban sketchers per dibuixar-la. No la podíem fer esperar més.

Érem tres persones i totes tres vam triar la vista de l'absis. Va ser una estona molt entretinguda i inspiradora i vàrem fer uns dibuixos molt bonics. Vilanova de la Muga té molts altres atractius i ben segur hem de tornar a vindre.

Presó antiga de Figueres

La Presó antiga de Figueres és un edifici  en estil eclèctic, segons els plans de l'arquitecte Josep Azemar i Pont (1862-1914) que té altres treballs notables a la ciutat. 

Va ser un centre penitenciari l'any de 1917 fins al 2014, quan els interns foren traslladats a la nova presó del Puig de les Basses. En el temps de la seva construcció  era als afores de la ciutat, tot i que ara forma part del nucli urbà de la ciutat. 

El 2023, el consistori i la Generalitat de Catalunya van trobar un acord per a transformar l'edifici en un espai de promoció econòmica i social, però fins ara no hi ha projectes ni pressupost que el facin lluir com es mereix aquest edifici sempre dedicat al servei públic. 

Com és característic de l'estil eclèctic la façana mostra influències de diversos estils propis del canvi de segle XIX al XX i desafiant a la calor de l'estiu i les mosques vàrem intentar reflectir-lo en els nostres dibuixos. Érem tres dibuixant i la Marisa que no va poguer arribar a temps per dibuixar, però ens va fer companyia una estona i va sortir a la foto.    

Placeta baixa de la Rambla

 La Rambla és el centre neuràlgic de Figueres i una font inesgotable d'inspiració. Els seus edificis, monuments, comerços i terrasses ens parlen de la història i la vitalitat de la ciutat. Els seus arbres centenaris, que s'omplen de formigues lluminoses al Nadal es miren caminar pressurosos als figuerencs els dies feiners, o passejar entretinguts entre les parades quan es fan fires, els jocs dels nens i el descans dels avis en els seus bancs de fusta fets com els que hi havien hagut abans, quan la gent no tenia més xarxa social que anar a la rambla i fer la passejada amunt i avall per trobar als coneguts, per petar la xerrada o tirar-se els trastos amb discreció, això si, sempre.

Per tot això dibuixar la rambla és com dibuixar el cor social de Figueres i a més del seu vessant artístic té un xic d'exercici d'empatia amb la ciutat.

A Figueres, dir que dibuixarem la Rambla és com dir que vols dibuixar el món. Per això ens la fem trossets per gaudir-la de mica en mica. I Avui ens tocava la Placeta baixa de la Rambla, a on dos genis Figuerencs en donen la benvinguda mentres ens miren l'un des d'un mirall surrealista i l'altre des del monument de pedra que li va fer Enric Casanova i que porta al capdavant de la placeta des del any 1917.

Hem estat agosarats i ho hem intentat.

La font del Parc Bosc

 Un dia de forta calor i mosques apegaloses, ens hem ajuntat, literalment, quatre gats per dibuixar la font del Parc Bosc al mig del Passeig Nou. Tot i els inconvenients, ha sigut una jornada de dibuix satisfactòria. A la foto no més n'hem sortit tres, per què el Roberto s'ha hagut d'anar a una celebració familiar.

La font és part de l'escalinata que el 1926 s'afegeix al projecte d'entrada ala Parc Bosc, segons disseny del jove Pelai Martínez Paricio. El projecte, de Ricard Giralt i Casadesús, data del 1917 Va tindre diversos entrebancs polítics i al 10920 comencen les obres amb una plantada d'arbres que va tenir una gran participació de la ciutadania. Durant la guerra civil, en un dels nombrosos bombardeigs que va sofrir la ciutat, unes bombes van caure en aquest lloc, causant la mort de diverses persones que avui dia són recordades amb unes plaques rodones a terra amb els seus noms.