La plaça de l'antic mercat, amb l'edifici de l'ajuntament, el complex del Palau Imperial, la catedral i l'entorn, en general tota la ciutat és molt pintoresca.
Al centre del Simposi, situat en un hotel, el Mercat d'Art on els patrocinadors oferien els seus productes estava obert al públic, cosa que ens va semblar una excel·lent idea, ja que altres anys havia estat exclusiu per als participants amb Ticket. A més del fabricant local d'Aquarel·les Roman-Szmal em va sorprendre gratament trobar a Art Miranda una excel·lent botiga d'art de Salamanca. i una bona representació dels famosíssims pinzells Escoda, fabricats a Barcelona.
El dia de la inauguració hi va haver una convocatòria especial per als 'Independent sketchers' al centre comercial Stary Browar, proper a l'hotel que allotjava el Simposi oficial. Va ser una reunió típica d'Urban Sketchers, unes paraules de convocar-te, una estona de dibuix al nostre aire i finalment, quaderns a terra i foto de grup.
Durant els dies del simposi hi va haver una opinió generalitzada de rebuig que l'organització declarés els sketchwalks exclusius per als participants oficials. Els skechwalk sempre han estat reunions obertes on s'acull tothom. Pel que semblava era una qüestió relacionada amb l'assegurança col·lectiva. És igual, el carrer és lliure i cap companyia d'assegurances em dirà on puc o no dibuixar.
L'últim dia, a la foto de grup prèvia al darrer sketchwalk, hi havia un ambient especial. tothom se saludava i intercanviava segells i adhesius per als seus quaderns. Gent de tot el món feia per entendre's i se n'ensenyava els dibuixos. Va ser fantàstic. El lloc per a la foto era un lloc emblemàtic de Poznań i de Polònia: la plaça de la Llibertat. A la nit ens vam assabentar que el proper Simposi Internacional, el 2026 serà a Tolouse, com aquell que diu al costat de casa.
Aquest dia cap a fresc. Quan ens vam posar a dibuixar vaig passar fred, mentre a Espanya l'onada de calor no remetia nosaltres estàvem passant fred a Polònia. Tot un privilegi, sens dubte, però vaig tornar a l'hotel per no tornar a casa malalt.
En definitiva, hem gaudit uns dies meravellosos en un entorn encantador hem dibuixat molt i conegut gent estupenda, ens hem trobat amb amics d'internet als que no havíem vist mai en persona, gaudit del menjar i la cervesa local i hem tornat a casa, cansats però feliços. Aprofitant que l'any que ve és a Tolouse, us recomano que no us perdeu l'experiència.






Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada