La Rambla és el centre neuràlgic de Figueres i una font inesgotable d'inspiració. Els seus edificis, monuments, comerços i terrasses ens parlen de la història i la vitalitat de la ciutat. Els seus arbres centenaris, que s'omplen de formigues lluminoses al Nadal es miren caminar pressurosos als figuerencs els dies feiners, o passejar entretinguts entre les parades quan es fan fires, els jocs dels nens i el descans dels avis en els seus bancs de fusta fets com els que hi havien hagut abans, quan la gent no tenia més xarxa social que anar a la rambla i fer la passejada amunt i avall per trobar als coneguts, per petar la xerrada o tirar-se els trastos amb discreció, això si, sempre.
A Figueres, dir que dibuixarem la Rambla és com dir que vols dibuixar el món. Per això ens la fem trossets per gaudir-la de mica en mica. I Avui ens tocava la Placeta baixa de la Rambla, a on dos genis Figuerencs en donen la benvinguda mentres ens miren l'un des d'un mirall surrealista i l'altre des del monument de pedra que li va fer Enric Casanova i que porta al capdavant de la placeta des del any 1917.
Hem estat agosarats i ho hem intentat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada