Casa Pages Bofill

 Avui ens hem trobat a la seu del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, al carrer Nou de Figueres, per dibuixar en el seu jardí. 

Està ubicat en una casa coneguda com a Can Pagès Bofill, i  també com Casa Garrida. Es un edifici d'estètica classicista, es d'estil noucentista que va ser promogut per josep Pages Bofill, una de les principals fortunes de Figueres el primer terç del segle XX amb un projecte de l'arquitecte Francesc Tarrago.

L'antiga casa senyorial va ser reformada per adequar-se als espais necessaris, oficines i serveis,  de la institució del Consell Comarcal i va ser inaugurat oficialment el maig de 1998.

No obstant que la nostra petició per dibuixar va ser feta amb molt poca anticipació, el Sr. Jordi Moner, gerent del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, ens ha facilitat  la possibilitat de fer-ho avui. Ha estat ell mateix qui ens ha rebut molt cordialment facilitant-nos l'accés al magnífic jardí i obsequiant-nos amb aigua i amb unes boniques bosses que van ser elaborades en commemoració del centenari de Montserrat Vayreda.

Els dibuixants ens hem repartit pel jardí, un ampli pulmó verd al centre de Figueres,  reflectint  els diferents racons d'aquest, com la font, un petit estany o la façana posterior de la casa. 

Com és habitual, hem fet la foto final dels dibuixants i en aquesta ocasió s'ha afegit el Sr. Josep Maria Bernils, vicepresident del Consell Comarcal de l'Alt Empordà

A Empuriabrava dibuixant amb pluja

 A Figueres, una prova ciclista dificultava l'entrada i sortida de la ciutat, així que es va decidir canviar la convocatòria a Empuriabrava, ja que l'anterior trobada havia tingut poc èxit a causa d’un episodi de pluges.

Al matí hi havia dubtes sobre si la pluja tornaria a fer la guitza. El dia enrevessat va desanimar alguns, però finalment tres valentes es van animar a reunir-se per dibuixar, fos amb vent o amb pluja. I van resistir. Tot i que finalment van haver de buscar refugi de l’aiguat, els seus dibuixos són testimoni de la seva decidida afició.

La pluja a l'agost ens desafia

Després d’una setmana de calor feixuga i persistent, la pluja i el vent van sorprendre els dibuixants empordanesos com un caprici sobtat de la natura. La trobada prevista a Empuriabrava va fer aigües, literalment i en tots els sentits.  

El WhatsApp del matí era un degoteig de renúncies, missatge rere missatge, però l’Elisa, ja era al lloc i no pensava fer-se enrere. Quan la pluja va començar a caure amb força, va recollir els estris i se’n va anar cap a casa, decidida a acabar el dibuix sota sostre.  

En una altra ocasió, sens dubte, caldrà tornar a convocar-nos en aquesta bella marina, entorn privilegiat del litoral empordanès.