Aquesta capella del segle IX ha tingut moltes modificacions durant la història. Ara mateix se'n desenvolupa una altra que vam poder presenciar, com a conseqüència de les excavacions i troballes realitzades en els darrers anys.
Està situada en una zona d'aiguamolls i després de les pluges d'aquests dies el terra estava mullat i enfangat i l'ambient humit. N'obstant això, els treballadors i tècnics hi eren a peu d'obra i van sortir retratats en alguns dels nostres dibuixos.
Avui hem complert amb l'objectiu d'anar a dibuixar a Riumors ja que en una anterior convocatòria no hi va haver quòrum per diferents circumstàncies.
En aquestes trobades dels dimecres no només gaudim de dibuixar i de la bona companyia si no també de conèixer indrets i història de la nostra comarca.
Riumors és un petit poble de l'Alt Empordà situat entre els rius Muga i Fluvià i sembla que el topònim pot provenir de «rius morts», figuradament rius de corrent molt lenta.
Avui hem sigut una bona colla i tothom ha plasmat en els nostres dibuixos l'Església de Sant Mamet des de diferents angles.
L’any 1019 la parròquia de Sant Mamet de Riumors s’esmenta com una possessió de la Canònica de la Seu de Girona, establerta en aquell any. L’any 1150 fou consagrat un nou temple de «Sancti Mameti de Rivis mortuis». Aquest sant va ser màrtir a la Capadòcia (Turquia) i té nombroses capelles i esglésies a Catalunya.
Com és habitual, hem fet la foto de grup, encara que no tothom ha sortit i hem acabat amb un cafè al centre cívic del poble.
El dia sis d'agost la nostra cita de dibuix va ser a Vilanova de la Muga amb l'objectiu de dibuixar l'Església de Santa Eulàlia, una joia arquitectònica amb arrels que es remunten al període romànic, enriquida per modificacions posteriors que realcen la seva història. La documentació ja fa referència a la seva existència el 1019 ii des de llavors, esperava la visita dels urban sketchers per dibuixar-la. No la podíem fer esperar més.
Feia calor i no tenia gaires ganes de pujar, però era una de les poques vegades que sortíem a pintar fora de Figueres i no em semblava bé faltar a la reunió. Habiem quedat a l'antiga església de Santa Creu de Roda, ara coneguda amb el nom de Santa Helena, que es troba situada al despoblat de Santa Creu de Rodes, molt proper al monestir de Sant Pere de Roda.
A l'hivern sospirem pels dies assolellats de l'estiu, però a l'estiu fugim del sol. Santa Elena de Rodes és allà dalt de la muntanya, i jo pensaba: "segur que no hi haurà ni una ombreja. I caldrà pujar un tram a peu." Totes aquestes coses les anava pensant mentre conduïa el meu cotxe muntanya amunt.
