Convent dels Caputxins (Figueres)

Quasi a meitat d'aquest de setembre i sota un sol i una calor de ple estiu vam anar el dimecres a dibuixar al voltant de l'Auditori Convent dels Caputxins.

L'antic convent dels Caputxins és un edifici catalogat pel Pla Especial de Protecció d'edificis de Figueres. El convent es va restaurar per tal de destinar-lo a usos culturals, especialment auditori per a concerts i activitats culturals de mig format.

L'Auditori de Caputxins, amb una capacitat per a 202 persones, és un espai nou que va començar la seva activitat la primavera del 2015, després de ser rehabilitat el que havia estat l'antic convent dels Caputxins.

Actualment, l'espai dona alberg a @figueresaescena i a les oficines de l'Àrea de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Figueres.

Amb els nostres estris i els nostres sketchings vam despertar la curiositat dels vianants que volien saber qui érem i que fèiem.

Gràcies a aquest interès ara podem gaudir de la companyia de nous membres que s'han afegit al nostre grup.

Tot i el fet que semblava un motiu amb una aparença senzilla, tenia la seva dificultat. Cada dibuix és un aprenentatge i una descoberta: Anem fent camí!

Platja de la Rovina

  Una dotzena de companys ens hem trobat aquest matí a la platja de la Rovina d'Empuriabrava per dibuixar o pintar l'entorn.

La platja de la Rubina, o platja de la Rovina, anomenada també localment platja Salvatge, és una platja natural del municipi de Castelló d'Empúries (Alt Empordà), situada entre la bocana d'Empuriabrava, i la desembocadura del riu Gran i la bocana de la Marina residencial de Santa Margarida (Roses). Orientada al sud-est, té una longitud de 1.704 m i una amplada de 59 m, formada per sorres mitjanes i fines i el seu principal atractiu és trobar-se entre el mar i un espai protegit amb dunes i la fauna i vegetació pròpia d'una zona d'aiguamolls.

Mentre uns s'arreceraven a l'ombra del Restaurant-Beach Club "La Vela Blanca", uns altres hi fèiem un cafè dibuixant còmodament asseguts... tot d'una, la Sarah, s'ha sorprès de veure un degoteig damunt el seu quadern que no veia d'on queia. No podia ser ningú més que la Teresa que esquitxava la seva obra per fer textures i hi estava tan posada que no se n'havia adonat. Sort que la Sarah ho ha pogut arreglar i s'ho ha pres bé. A la Teresa li ha tocat netejar taula i cadira.

A més a més de gaudir de valent, s'han fet uns bons treballs, com es pot veure. Un cop fetes les fotografies de les obres i del grup, la majoria ha marxat cap a casa, però la Mar la Marisa i l'Andrés s'han quedat a fer un vermutet mentre la Rosa i la Teresa es banyaven. El lloc dona per molt, i ben segur que hi tornarem aviat.

Casa Pages Bofill

 Avui ens hem trobat a la seu del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, al carrer Nou de Figueres, per dibuixar en el seu jardí. 

Està ubicat en una casa coneguda com a Can Pagès Bofill, i  també com Casa Garrida. Es un edifici d'estètica classicista, es d'estil noucentista que va ser promogut per josep Pages Bofill, una de les principals fortunes de Figueres el primer terç del segle XX amb un projecte de l'arquitecte Francesc Tarrago.

L'antiga casa senyorial va ser reformada per adequar-se als espais necessaris, oficines i serveis,  de la institució del Consell Comarcal i va ser inaugurat oficialment el maig de 1998.

No obstant que la nostra petició per dibuixar va ser feta amb molt poca anticipació, el Sr. Jordi Moner, gerent del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, ens ha facilitat  la possibilitat de fer-ho avui. Ha estat ell mateix qui ens ha rebut molt cordialment facilitant-nos l'accés al magnífic jardí i obsequiant-nos amb aigua i amb unes boniques bosses que van ser elaborades en commemoració del centenari de Montserrat Vayreda.

Els dibuixants ens hem repartit pel jardí, un ampli pulmó verd al centre de Figueres,  reflectint  els diferents racons d'aquest, com la font, un petit estany o la façana posterior de la casa. 

Com és habitual, hem fet la foto final dels dibuixants i en aquesta ocasió s'ha afegit el Sr. Josep Maria Bernils, vicepresident del Consell Comarcal de l'Alt Empordà

A Empuriabrava dibuixant amb pluja

 A Figueres, una prova ciclista dificultava l'entrada i sortida de la ciutat, així que es va decidir canviar la convocatòria a Empuriabrava, ja que l'anterior trobada havia tingut poc èxit a causa d’un episodi de pluges.

Al matí hi havia dubtes sobre si la pluja tornaria a fer la guitza. El dia enrevessat va desanimar alguns, però finalment tres valentes es van animar a reunir-se per dibuixar, fos amb vent o amb pluja. I van resistir. Tot i que finalment van haver de buscar refugi de l’aiguat, els seus dibuixos són testimoni de la seva decidida afició.

Simposi Internacional a Poznań

Cada any té lloc el Simposi Internacional dels Urban Sketchers a alguna ciutat del món. L'any passat va ser a Buenos Aires, Argentina, i aquest any ha estat a Poznań, Polònia, del 20 al 23 d'agost.

Alli vaig ser com 'Independent Sketcher' que és com l'organització ha denominat aquells sketchers que participaven al Simposi però sense haver obtingut el tiquet per als actes organitzats pel mateix, és a dir, més que independents es tracta de la comunitat sketcher que ha viatjat fins a Poznań per gaudir de la trobada amb sketchers de tot el món dibuixa, coneixent el món dibuix a dibuix.

Érem gairebé quaranta al grup de WhatsApp que vam fer els catalans que participaríem de la trobada. Només dos afortunats tenien tiquet, però es van sumar amb alegria a la denominació d''Independent Sketchers' i vam decidir fer un segell per fer constar als nostres quaderns de forma adequada l'important esdeveniment.

Poznań ens va impressionar a tots. És una ciutat bellíssima. Al centre el trànsit és sorprenent. Hi ha pocs cotxes circulant molt a poc a poc que s'aturen tot just un vianant trepitja la calçada, ...i no hi ha semàfors!

La plaça de l'antic mercat, amb l'edifici de l'ajuntament, el complex del Palau Imperial, la catedral i l'entorn, en general tota la ciutat és molt pintoresca.

Al centre del Simposi, situat en un hotel, el Mercat d'Art on els patrocinadors oferien els seus productes estava obert al públic, cosa que ens va semblar una excel·lent idea, ja que altres anys havia estat exclusiu per als participants amb Ticket. A més del fabricant local d'Aquarel·les Roman-Szmal em va sorprendre gratament trobar a Art Miranda una excel·lent botiga d'art de Salamanca. i una bona representació dels famosíssims pinzells Escoda, fabricats a Barcelona.

El dia de la inauguració hi va haver una convocatòria especial per als 'Independent sketchers' al centre comercial Stary Browar, proper a l'hotel que allotjava el Simposi oficial. Va ser una reunió típica d'Urban Sketchers, unes paraules de convocar-te, una estona de dibuix al nostre aire i finalment, quaderns a terra i foto de grup.

Durant els dies del simposi hi va haver una opinió generalitzada de rebuig que l'organització declarés els sketchwalks exclusius per als participants oficials. Els skechwalk sempre han estat reunions obertes on s'acull tothom. Pel que semblava era una qüestió relacionada amb l'assegurança col·lectiva. És igual, el carrer és lliure i cap companyia d'assegurances em dirà on puc o no dibuixar.

L'últim dia, a la foto de grup prèvia al darrer sketchwalk, hi havia un ambient especial. tothom se saludava i intercanviava segells i adhesius per als seus quaderns. Gent de tot el món feia per entendre's i se n'ensenyava els dibuixos. Va ser fantàstic. El lloc per a la foto era un lloc emblemàtic de Poznań i de Polònia: la plaça de la Llibertat. A la nit ens vam assabentar que el proper Simposi Internacional, el 2026 serà a Tolouse, com aquell que diu al costat de casa.

Aquest dia cap a fresc. Quan ens vam posar a dibuixar vaig passar fred, mentre a Espanya l'onada de calor no remetia nosaltres estàvem passant fred a Polònia. Tot un privilegi, sens dubte, però vaig tornar a l'hotel per no tornar a casa malalt.

En definitiva, hem gaudit uns dies meravellosos en un entorn encantador hem dibuixat molt i conegut gent estupenda, ens hem trobat amb amics d'internet als que no havíem vist mai en persona, gaudit del menjar i la cervesa local i hem tornat a casa, cansats però feliços. Aprofitant que l'any que ve és a Tolouse, us recomano que no us perdeu l'experiència.

La pluja a l'agost ens desafia

Després d’una setmana de calor feixuga i persistent, la pluja i el vent van sorprendre els dibuixants empordanesos com un caprici sobtat de la natura. La trobada prevista a Empuriabrava va fer aigües, literalment i en tots els sentits.  

El WhatsApp del matí era un degoteig de renúncies, missatge rere missatge, però l’Elisa, ja era al lloc i no pensava fer-se enrere. Quan la pluja va començar a caure amb força, va recollir els estris i se’n va anar cap a casa, decidida a acabar el dibuix sota sostre.  

En una altra ocasió, sens dubte, caldrà tornar a convocar-nos en aquesta bella marina, entorn privilegiat del litoral empordanès.

Monestir del Roure

 Una de les companyes coneixia el lloc per raons de treball i ens ho va recomanar. De la resta, la majoria no el coneixíem i vam quedar molt sorpresos.

La reunió d'avui ha tingut lloc al monestir del Roure, un lloc sorprenent i molt proper a Figueres. Situat al nord-oest de Pont de Molíns es troba al cim de la serra dels Tramonts, poblada per pins i oliveres. El lloc són unes ruïnes, gòtiques principalment, que recentment han estat rehabilitats i se li han donat usos culturals. Els seus orígens daten probablement del segle XI o principis del XII com a lloc de culte dedicat a la Verge Maria. No se n'han trobat dades de la data de consagració de l'església romànica, seu del que més tard seria monestir. La primera notícia és la d'un llegat a l'església fet per un empordanès anomenat Joan Mulner, datat el 1195. Aquesta dada fa suposar que l'església ja existia anteriorment.

Situat en un lloc elevat des d'on es veuen unes bones vistes del pla de l'Empordà hi havia -qüestió important- algunes ombres on refugiar-se per dibuixar i des d'allà hem dibuixat les nostres diferents impressions d'aquest monument impressionant, al qual sens dubte cal tornar amb més calma.

Vilanova de la Muga

 El dia sis d'agost la nostra cita de dibuix va ser a Vilanova de la Muga amb l'objectiu de dibuixar l'Església de Santa Eulàlia, una joia arquitectònica amb arrels que es remunten al període romànic, enriquida per modificacions posteriors que realcen la seva història. La documentació ja fa referència a la seva existència el 1019 ii des de llavors, esperava la visita dels urban sketchers per dibuixar-la. No la podíem fer esperar més.

Érem tres persones i totes tres vam triar la vista de l'absis. Va ser una estona molt entretinguda i inspiradora i vàrem fer uns dibuixos molt bonics. Vilanova de la Muga té molts altres atractius i ben segur hem de tornar a vindre.