Placeta baixa de la Rambla

 La Rambla és el centre neuràlgic de Figueres i una font inesgotable d'inspiració. Els seus edificis, monuments, comerços i terrasses ens parlen de la història i la vitalitat de la ciutat. Els seus arbres centenaris, que s'omplen de formigues lluminoses al Nadal es miren caminar pressurosos als figuerencs els dies feiners, o passejar entretinguts entre les parades quan es fan fires, els jocs dels nens i el descans dels avis en els seus bancs de fusta fets com els que hi havien hagut abans, quan la gent no tenia més xarxa social que anar a la rambla i fer la passejada amunt i avall per trobar als coneguts, per petar la xerrada o tirar-se els trastos amb discreció, això si, sempre.

Per tot això dibuixar la rambla és com dibuixar el cor social de Figueres i a més del seu vessant artístic té un xic d'exercici d'empatia amb la ciutat.

A Figueres, dir que dibuixarem la Rambla és com dir que vols dibuixar el món. Per això ens la fem trossets per gaudir-la de mica en mica. I Avui ens tocava la Placeta baixa de la Rambla, a on dos genis Figuerencs en donen la benvinguda mentres ens miren l'un des d'un mirall surrealista i l'altre des del monument de pedra que li va fer Enric Casanova i que porta al capdavant de la placeta des del any 1917.

Hem estat agosarats i ho hem intentat.

La font del Parc Bosc

 Un dia de forta calor i mosques apegaloses, ens hem ajuntat, literalment, quatre gats per dibuixar la font del Parc Bosc al mig del Passeig Nou. Tot i els inconvenients, ha sigut una jornada de dibuix satisfactòria. A la foto no més n'hem sortit tres, per què el Roberto s'ha hagut d'anar a una celebració familiar.

La font és part de l'escalinata que el 1926 s'afegeix al projecte d'entrada ala Parc Bosc, segons disseny del jove Pelai Martínez Paricio. El projecte, de Ricard Giralt i Casadesús, data del 1917 Va tindre diversos entrebancs polítics i al 10920 comencen les obres amb una plantada d'arbres que va tenir una gran participació de la ciutadania. Durant la guerra civil, en un dels nombrosos bombardeigs que va sofrir la ciutat, unes bombes van caure en aquest lloc, causant la mort de diverses persones que avui dia són recordades amb unes plaques rodones a terra amb els seus noms.

Casa Mas Roger

 
La Casa Mas Roger és a la plaça de la Palmera, una plaça molt coqueta situada entre el Carrer Monturiol i la plaça de l'Escorxador. És una plaça rectangular i la casa Mas Roger està situada al costat estret més proper a l'ajuntament i la Rambla, davant de la palmera que dona nom a la plaça.

Va ser construit per Josep Azemar i Pont al 1910. Es tracta d'un edifici modernista, amb influències de l'eclecticisme i les seves tres façanes permeten que llueixi la seva singular arquitectura. És conegut per haver estat l'habitatge de la família de Salvador Dalí durant la seva infància i, per descomptat, el lloc on va començar a fer els seus primers dibuixos i on va tenir el primer estudi l'artista.

Les torrasses que flanquegen la terrassa que sobre la primera planta s'obren a la plaça eren safareigs i en un d'ells, en Salvador passava moltes hores assegut a l'escorredor amb els peus dins la pila mirant per la finestreta i dibuixant amb el quadern sobre els genolls. La casa és un desafiament per al dibuixant. Els seus nombrosos detalls i l'equilibri de les formes són difícils de plasmar en un quadern. Per fer-ho amb calma busquem una posició còmoda i des d'una taula de la terrassa de la cafeteria Maia, vam fer la nostra feina. Va ser un matí plàcid i divertit que va transcórrer en plàcida companyia i va donar els fruits artístics que aquí es poden contemplar.

Santa Helena de Rodes

 Feia calor i no tenia gaires ganes de pujar, però era una de les poques vegades que sortíem a pintar fora de Figueres i no em semblava bé faltar a la reunió. Habiem quedat a l'antiga església de Santa Creu de Roda, ara coneguda amb el nom de Santa Helena, que es troba situada al despoblat de Santa Creu de Rodes, molt proper al monestir de Sant Pere de Roda.

A l'hivern sospirem pels dies assolellats de l'estiu, però a l'estiu fugim del sol. Santa Elena de Rodes és allà dalt de la muntanya, i jo pensaba: "segur que no hi haurà ni una ombreja. I caldrà pujar un tram a peu." Totes aquestes coses les anava pensant mentre conduïa el meu cotxe muntanya amunt.

En arribar a l'aparcament de Sant Pere de Rodes, calia seguir a peu, Arribà la resta del grup hi deixàrem els cotxes i amb les bosses dels utensilis de dibuix i les pintures, les cadires plegables -i jo personalment, amb molt pocs ànims- iniciem la pujada.

El que imaginava com gairebé una escalada, va resultar un breu passeig sobre un suau pendent. Quan vam arribar Santa Helena estava preciosa brillant al sol sobre la muntanya. En una petita esplanada al costat de l'ermita un robust pi ens oferia la seva ombra, però la perspectiva des d'aquell punt no m'agradava i me'n vaig anar una mica més enllà a la recerca d'un altre punt de vista. El vaig trobar a l'ombra d'un altre pi i m'hi vaig instal·lar.

Bufava una brisa suau i semblava que la calor havia afluixat. Realment s'estava molt bé i tots els meus mals pressentiments es van esfumar. Les línies van anar fluint i després el paper es va omplir de color; abans d'adonar-nos, el matí havia passat i estàvem fent les fotos de grup dels quaderns sobre el terra. Em va saber greu haver-me'n d'anar. S'hi estava a gust. Però havíem de baixar, a la calor de la vida quotidiana. Abans d'acomiadar-nos vam fer una parada a Vilajuïga per prendre un refresc i xerrar del sentit de la vida, l'univers i tota la resta.

Font de Dalt (Palau-saverdera)

 La Font de Dalt de Palau-saverdera és un racó entranyable a la part més alta d'aquest poble empordanès. La font neix a l'ombra de plataners i lledoners als rocams de la Verdera. Al costat de la font hi ha un abeurador i un safareig públic.

El solar on neix la font ha estat motiu de controvèrsies pel seu domini entre nobles senyors amb demandes i sentències entre 1832 i 1978 fins que l'Ajuntament acaba expropiant i adquirint el disputat solar, i actualment està adequat com el lloc acollidor que ens va rebre. 

No ens va semblar molt inspirador del punt de vista artístic, però ens vàrem afanyar per reflectir en els nostres dibuixos tot l'encant de l'entorn i aquest va ser el resultat.

Plaça de l'Escorxador (Figueres)

Estem al començament de l’estiu i tots tenim ganes de dibuixar, malgrat que alguns, pel fet que és precisament aquesta època, tenen altres obligacions o comencen les vacances. 

El sol ens acompanyava, i encara que érem poques, i totes dones, ens vam trobar a la plaça de l’Escorxador. Aquesta plaça va aparèixer  cap al 1831, a mesura que s'anaven cobrint els diferents trams del curs de la riera Galligans, que travessava la ciutat extramurs en sentit oest-est i constituïa el principal espai d’activitat manufacturera de Figueres en època moderna.

L’escorxador municipal, que dona nom a la plaça, va ser inaugurat el 1846. La posició excèntrica i la disponibilitat d'aigua va atraure noves indústries durant el s. XIX. L’edifici, reconstruït i ampliat entre 1904 i 1907 per l'arquitecte Josep Azemar i Pont (1862-1914) i considerat una de les peces més destacades del modernisme, va funcionar fins a l'any 1976. Una campanya ciutadana va evitar el seu enderrocament i, a partir de les ocupacions precàries de 1980, va tenir usos públics. Des de 1991, és la seu de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà, anomenada Casa Empordà i, després d'una darrera rehabilitació de l'any 2016, també acull l'Oficina de Turisme i la Sala d'Exposicions l’Escorxador.

Vam dibuixar a l’ombra dels arbres diferents racons de la plaça,  l’edifici de l’Escorxador directament, o a una de nosaltres dibuixant i després vàrem acabar la jornada fent un esmorzar a un bar que està a la mateixa plaça, a la fresca com era d’esperar en un dia tan calorós.

Sant Nazari de les Olives

L’església de Sant Nazari està situada a l’agregat de les Olives, a uns dos quilòmetres de la vila de Peralada. És un edifici aïllat, d’una nau amb absis semicircular, que ha experimentat nombroses modificacions al llarg dels anys. El campanar de cadireta, és d’una sola obertura. El temple de Sant Nazari és un edifici romànic, probablement dels segles XII-XIII, encara que ha experimentat nombroses modificacions en diversos períodes. Les restes de la primitiva construcció es troben a la capçalera, ja que la nau no conserva cap element corresponent a l’època medieval. Envoltada de vinyes i oliveres és un bon exemple del paisatge empordanès tranquil i benvolgut dels artistes que sovint es planten allà per dibuixar-la. Això mateix hem fet nosaltres i aquesta es la crònica de la nostra estada.

  

Plaça Josep Tarradellas (Figueres)

Aquesta plaça que havia estat la "Plaza de la Victoria" i avui porta el nom del primer president de la Generalitat de la democràcia, es troba a l'entrada del nucli urbà de Figueres arribant per la carretera de Llançà i al seu jardí central hi ha un monument a la Sardana i al seu creador, el músic, natural de Jaén, Pep Ventura. Al centre de la Plaça hi ha arbres i un parc infantil. 

El monument, promogut per l'entitat Foment de la Sardana, va ser inaugurat l'any 1972. El disseny de l'obra és de l'arquitecte Pelayo Martínez, el bust de l'escultor Llorenç Cairó i el plafó ceràmic de l'artista Joaquim Bech de Careda.

Tant el monument com la vegetació i els altres elements de la plaça van cridar la nostra atenció i van passar a poblar els nostres dibuixos.