Presó antiga de Figueres

La Presó antiga de Figueres és un edifici  en estil eclèctic, segons els plans de l'arquitecte Josep Azemar i Pont (1862-1914) que té altres treballs notables a la ciutat. 

Va ser un centre penitenciari l'any de 1917 fins al 2014, quan els interns foren traslladats a la nova presó del Puig de les Basses. En el temps de la seva construcció  era als afores de la ciutat, tot i que ara forma part del nucli urbà de la ciutat. 

El 2023, el consistori i la Generalitat de Catalunya van trobar un acord per a transformar l'edifici en un espai de promoció econòmica i social, però fins ara no hi ha projectes ni pressupost que el facin lluir com es mereix aquest edifici sempre dedicat al servei públic. 

Com és característic de l'estil eclèctic la façana mostra influències de diversos estils propis del canvi de segle XIX al XX i desafiant a la calor de l'estiu i les mosques vàrem intentar reflectir-lo en els nostres dibuixos. Érem tres dibuixant i la Marisa que no va poguer arribar a temps per dibuixar, però ens va fer companyia una estona i va sortir a la foto.    

Placeta baixa de la Rambla

 La Rambla és el centre neuràlgic de Figueres i una font inesgotable d'inspiració. Els seus edificis, monuments, comerços i terrasses ens parlen de la història i la vitalitat de la ciutat. Els seus arbres centenaris, que s'omplen de formigues lluminoses al Nadal es miren caminar pressurosos als figuerencs els dies feiners, o passejar entretinguts entre les parades quan es fan fires, els jocs dels nens i el descans dels avis en els seus bancs de fusta fets com els que hi havien hagut abans, quan la gent no tenia més xarxa social que anar a la rambla i fer la passejada amunt i avall per trobar als coneguts, per petar la xerrada o tirar-se els trastos amb discreció, això si, sempre.

Per tot això dibuixar la rambla és com dibuixar el cor social de Figueres i a més del seu vessant artístic té un xic d'exercici d'empatia amb la ciutat.

A Figueres, dir que dibuixarem la Rambla és com dir que vols dibuixar el món. Per això ens la fem trossets per gaudir-la de mica en mica. I Avui ens tocava la Placeta baixa de la Rambla, a on dos genis Figuerencs en donen la benvinguda mentres ens miren l'un des d'un mirall surrealista i l'altre des del monument de pedra que li va fer Enric Casanova i que porta al capdavant de la placeta des del any 1917.

Hem estat agosarats i ho hem intentat.

La font del Parc Bosc

 Un dia de forta calor i mosques apegaloses, ens hem ajuntat, literalment, quatre gats per dibuixar la font del Parc Bosc al mig del Passeig Nou. Tot i els inconvenients, ha sigut una jornada de dibuix satisfactòria. A la foto no més n'hem sortit tres, per què el Roberto s'ha hagut d'anar a una celebració familiar.

La font és part de l'escalinata que el 1926 s'afegeix al projecte d'entrada ala Parc Bosc, segons disseny del jove Pelai Martínez Paricio. El projecte, de Ricard Giralt i Casadesús, data del 1917 Va tindre diversos entrebancs polítics i al 10920 comencen les obres amb una plantada d'arbres que va tenir una gran participació de la ciutadania. Durant la guerra civil, en un dels nombrosos bombardeigs que va sofrir la ciutat, unes bombes van caure en aquest lloc, causant la mort de diverses persones que avui dia són recordades amb unes plaques rodones a terra amb els seus noms.

Casa Mas Roger

 
La Casa Mas Roger és a la plaça de la Palmera, una plaça molt coqueta situada entre el Carrer Monturiol i la plaça de l'Escorxador. És una plaça rectangular i la casa Mas Roger està situada al costat estret més proper a l'ajuntament i la Rambla, davant de la palmera que dona nom a la plaça.

Va ser construit per Josep Azemar i Pont al 1910. Es tracta d'un edifici modernista, amb influències de l'eclecticisme i les seves tres façanes permeten que llueixi la seva singular arquitectura. És conegut per haver estat l'habitatge de la família de Salvador Dalí durant la seva infància i, per descomptat, el lloc on va començar a fer els seus primers dibuixos i on va tenir el primer estudi l'artista.

Les torrasses que flanquegen la terrassa que sobre la primera planta s'obren a la plaça eren safareigs i en un d'ells, en Salvador passava moltes hores assegut a l'escorredor amb els peus dins la pila mirant per la finestreta i dibuixant amb el quadern sobre els genolls. La casa és un desafiament per al dibuixant. Els seus nombrosos detalls i l'equilibri de les formes són difícils de plasmar en un quadern. Per fer-ho amb calma busquem una posició còmoda i des d'una taula de la terrassa de la cafeteria Maia, vam fer la nostra feina. Va ser un matí plàcid i divertit que va transcórrer en plàcida companyia i va donar els fruits artístics que aquí es poden contemplar.

Santa Helena de Rodes

 Feia calor i no tenia gaires ganes de pujar, però era una de les poques vegades que sortíem a pintar fora de Figueres i no em semblava bé faltar a la reunió. Habiem quedat a l'antiga església de Santa Creu de Roda, ara coneguda amb el nom de Santa Helena, que es troba situada al despoblat de Santa Creu de Rodes, molt proper al monestir de Sant Pere de Roda.

A l'hivern sospirem pels dies assolellats de l'estiu, però a l'estiu fugim del sol. Santa Elena de Rodes és allà dalt de la muntanya, i jo pensaba: "segur que no hi haurà ni una ombreja. I caldrà pujar un tram a peu." Totes aquestes coses les anava pensant mentre conduïa el meu cotxe muntanya amunt.

En arribar a l'aparcament de Sant Pere de Rodes, calia seguir a peu, Arribà la resta del grup hi deixàrem els cotxes i amb les bosses dels utensilis de dibuix i les pintures, les cadires plegables -i jo personalment, amb molt pocs ànims- iniciem la pujada.

El que imaginava com gairebé una escalada, va resultar un breu passeig sobre un suau pendent. Quan vam arribar Santa Helena estava preciosa brillant al sol sobre la muntanya. En una petita esplanada al costat de l'ermita un robust pi ens oferia la seva ombra, però la perspectiva des d'aquell punt no m'agradava i me'n vaig anar una mica més enllà a la recerca d'un altre punt de vista. El vaig trobar a l'ombra d'un altre pi i m'hi vaig instal·lar.

Bufava una brisa suau i semblava que la calor havia afluixat. Realment s'estava molt bé i tots els meus mals pressentiments es van esfumar. Les línies van anar fluint i després el paper es va omplir de color; abans d'adonar-nos, el matí havia passat i estàvem fent les fotos de grup dels quaderns sobre el terra. Em va saber greu haver-me'n d'anar. S'hi estava a gust. Però havíem de baixar, a la calor de la vida quotidiana. Abans d'acomiadar-nos vam fer una parada a Vilajuïga per prendre un refresc i xerrar del sentit de la vida, l'univers i tota la resta.