Port Canadell

 Ens vam trobar davant del Burger King de Port Canadell a Santa Margarita. Érem una bona colla, amb gent que no veiem fa temps i algú que venia per primera o segona vegada. Vam anar caminant fins al port que estava a cinc minuts i vam passar una cadena que impedia el pas dels cotxes, encara que vam veure després que els propietaris dels vaixells la treien i la posaven cada cop que passaven.  

Port Canadell és un port vell, sense pavimentar, ple de males herbes, que més aviat sembla un lloc de desballestament de vaixells que un port. L’aigua és bruta i d’un color marronós, plana i quieta com un mirall vell. Hi havia tota mena de vaixells. Molts semblaven abandonats i plens d’òxid de vells que eren, i altres estaven mig enfonsats o encara que flotessin estaven desballestats i plens de trastos. En algun vivia gent, gent gran que anaven al seu aire, passant el matí xerrant, amb una beguda,  asseguts  a la coberta.   

El lloc ens va encantar. Cadascú va anar a trobar la vista o el vaixell que més li agradava i vam pintar tot el matí en un entorn tranquil, amb molt sol i quasi calor, per ser la tardor.  El lloc era molt suggeridor i van sortir uns dibuixos molt interessants. 

 

Torre Bach (Figueres)

 L'actual Residència Catalunya, encara també coneguda com a Clínica Catalunya o Torre Bach és una altra obra de l'arquitecte Josep Azemar construïda pel senyor de Bach de Coll sa Cabra i ofert a la seva muller com a regal de noces, d'on prové, probablement, l'anagrama J.B. situat a la dovella central.

És una Torre, originalment envoltada d'un gran jardí, construït als afores de la ciutat. Concebuda amb un afany d'espectacularitat partint d'un estil historicista, destaquen les dues grans torres amb coberta ceràmica i el remat en les façanes laterals i posterior, amb merlets de clara evocació medieval, tot i que en el moment actual els arbres i edificis que l'envolten no permeten apreciar tota la seva magnificència.

Molt destruïda durant la Guerra. El 1951 la va comprar el Dr. Requesens per fer-ne una clínica. L'any 1974 es va reformar la façana posterior. Actualment és una residència geriàtrica.

Ens va costar trobar punts de vista que permetessin dibuixar obres que fessin justícia a la seva monumentalitat, amagada darrere els arbres del pàrquing de l'antic supermercat que roman tancat a l'esquerra de l'edifici i la tanca vegetal ubicada davant de la planta baixa, segurament per proporcionar intimitat als residents. Tot i això, va ser un matí agradable i profitós.

Teatre Jardí (Figueres)

 Una convocatòria anterior per dibuixar aquest bonic edifici havia resultat fallit pel fet que la façana del Teatre estava coberta amb una bastida per a la seva neteja i manteniment.

El Teatre es va inaugurar el 29 d'abril del 1916, durant les Fires i Festes de la Santa Creu. L’impulsor de la construcció de l’edifici va ser l’empresari Pau Pagès, que el 1915 sol·licità a l’Ajuntament de Figueres l'autorització per construir un teatre-cinema a la, aleshores, Horta de Gayolà, avui coneguda com a plaça de Josep Pla. 

Als anys 20 havia estat el centre de teatre més important de la ciutat, als anys cincuanta es oferia, sobretot, projecció de cinema i als anys 70 va començar la seva decadència, fins que  als anys 80 l'Ajuntament es va començar a plantejar comprar-lo per fer una programació estable. Els anys 1986 i 1989 es van fer importants reformes que el van modernitzar respectant el seu aspecte i estil modernista.

L’elegant composició i la decoració modernista de la façana va ser una font d'inspiració per als nostres dibuixos. Era el dia de La Mercè, i el matí va començar fresc en comparació a altres dies, però quan el sol es va aixecar una mica es va haver de buscar una ombra per seguir amb el nostre dibuix.

Els participants es van repartir entre la façana del teatre i el parc infantil que està situat al lateral.

Després de posar els quaderns a terra i fer-nos la foto de grup, la majoria vam anar a fer un cafè en un local proper.

Convent dels Caputxins (Figueres)

Quasi a meitat d'aquest de setembre i sota un sol i una calor de ple estiu vam anar el dimecres a dibuixar al voltant de l'Auditori Convent dels Caputxins.

L'antic convent dels Caputxins és un edifici catalogat pel Pla Especial de Protecció d'edificis de Figueres. El convent es va restaurar per tal de destinar-lo a usos culturals, especialment auditori per a concerts i activitats culturals de mig format.

L'Auditori de Caputxins, amb una capacitat per a 202 persones, és un espai nou que va començar la seva activitat la primavera del 2015, després de ser rehabilitat el que havia estat l'antic convent dels Caputxins.

Actualment, l'espai dona alberg a @figueresaescena i a les oficines de l'Àrea de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Figueres.

Amb els nostres estris i els nostres sketchings vam despertar la curiositat dels vianants que volien saber qui érem i que fèiem.

Gràcies a aquest interès ara podem gaudir de la companyia de nous membres que s'han afegit al nostre grup.

Tot i el fet que semblava un motiu amb una aparença senzilla, tenia la seva dificultat. Cada dibuix és un aprenentatge i una descoberta: Anem fent camí!

Platja de la Rovina

  Una dotzena de companys ens hem trobat aquest matí a la platja de la Rovina d'Empuriabrava per dibuixar o pintar l'entorn.

La platja de la Rubina, o platja de la Rovina, anomenada també localment platja Salvatge, és una platja natural del municipi de Castelló d'Empúries (Alt Empordà), situada entre la bocana d'Empuriabrava, i la desembocadura del riu Gran i la bocana de la Marina residencial de Santa Margarida (Roses). Orientada al sud-est, té una longitud de 1.704 m i una amplada de 59 m, formada per sorres mitjanes i fines i el seu principal atractiu és trobar-se entre el mar i un espai protegit amb dunes i la fauna i vegetació pròpia d'una zona d'aiguamolls.

Mentre uns s'arreceraven a l'ombra del Restaurant-Beach Club "La Vela Blanca", uns altres hi fèiem un cafè dibuixant còmodament asseguts... tot d'una, la Sarah, s'ha sorprès de veure un degoteig damunt el seu quadern que no veia d'on queia. No podia ser ningú més que la Teresa que esquitxava la seva obra per fer textures i hi estava tan posada que no se n'havia adonat. Sort que la Sarah ho ha pogut arreglar i s'ho ha pres bé. A la Teresa li ha tocat netejar taula i cadira.

A més a més de gaudir de valent, s'han fet uns bons treballs, com es pot veure. Un cop fetes les fotografies de les obres i del grup, la majoria ha marxat cap a casa, però la Mar la Marisa i l'Andrés s'han quedat a fer un vermutet mentre la Rosa i la Teresa es banyaven. El lloc dona per molt, i ben segur que hi tornarem aviat.

Casa Pages Bofill

 Avui ens hem trobat a la seu del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, al carrer Nou de Figueres, per dibuixar en el seu jardí. 

Està ubicat en una casa coneguda com a Can Pagès Bofill, i  també com Casa Garrida. Es un edifici d'estètica classicista, es d'estil noucentista que va ser promogut per josep Pages Bofill, una de les principals fortunes de Figueres el primer terç del segle XX amb un projecte de l'arquitecte Francesc Tarrago.

L'antiga casa senyorial va ser reformada per adequar-se als espais necessaris, oficines i serveis,  de la institució del Consell Comarcal i va ser inaugurat oficialment el maig de 1998.

No obstant que la nostra petició per dibuixar va ser feta amb molt poca anticipació, el Sr. Jordi Moner, gerent del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, ens ha facilitat  la possibilitat de fer-ho avui. Ha estat ell mateix qui ens ha rebut molt cordialment facilitant-nos l'accés al magnífic jardí i obsequiant-nos amb aigua i amb unes boniques bosses que van ser elaborades en commemoració del centenari de Montserrat Vayreda.

Els dibuixants ens hem repartit pel jardí, un ampli pulmó verd al centre de Figueres,  reflectint  els diferents racons d'aquest, com la font, un petit estany o la façana posterior de la casa. 

Com és habitual, hem fet la foto final dels dibuixants i en aquesta ocasió s'ha afegit el Sr. Josep Maria Bernils, vicepresident del Consell Comarcal de l'Alt Empordà