Plaça de l'església a Bàscara

Segons Joan Coromines el nom de «Bàscara» és un topònim preromà, probablement d'origen basc i que significa «penya del riu».
Situat a la llera del riu Fluvià, conserva un nucli antic medieval preciós, amb les restes de les antigues muralles, el castell i carrers empedrats amb un encant especial. Poble conegut a la rodalia pel seu Pessebre Vivent de Bàscara, que es fa des del 1973 i que aprofita els desnivells fins al riu com a escenari natural.

El grup que ens vam trobar ens vam escampar per diferents racons de la plaça de l'església. Uns van preferir capturar l'església de Sant Iscle de Bàscara, dels segles. XVIII i XIX fonamentada sobre restes del romànic, d'altres es van centrar en els detalls de les façanes i plantes de les cases  i més d'un va intentar captar la llum que travessa els carrers estrets. Tot i el temps calorós, que ens va obligar a cercar ombra allà on n'hi hagués, vam poder gaudir d'un matí molt tranquil i productiu.
Com és habitual, vam acabar la trobada posant totes les llibretes en comú per fer la foto de grup. Sempre és increïble veure com, estan al mateix lloc, cada llibreta explica una història completament diferent.

Aquesta vegada “el toc” de després, el vàrem fer a casa d’un dels assistents que viu al mateix poble, i vam poder degustar el dolç típic del poble, el Bascarenc, del que n'hi ha dues versions: de massa de fulls amb canyella i l'altre amb xocolata.

Moltes gràcies als assistents!

Trobada internacional de Urban Sketchers a TOULOUSE

Aquest dimecres no hem tingut la nostra habitual quedada per les comarques empordaneses, però l'activitat artística no s'ha aturat pas! Molts dels habituals del grup ens hem desplaçat aquests dies fins a Toulouse, la coneguda "ciutat rosa" pel característic color dels maons dels seus edificis, per participar al Simposium Internacional d'Urban Sketchers.

Ha estat una experiència intensa, marcada clarament per una onada de calor de les bones, en un país que està poc preparat per aquestes, cada cop més habituals, situacions climàtiques, que ens ha fet cercar l'ombra de forma desesperada a cada carrer. Així i tot, la ciutat s'ha deixat dibuixar d'allò més bé. Ens hem perdut pels seus carrerons i hem omplert pàgines i pàgines amb la grandiositat de la Basílica de Sant Sernin, l'arquitectura del Capitoli o l'encant monumental del conjunt dels Jacobins.

A banda dels edificis històrics, l'aigua ha estat la gran protagonista i la nostra aliada contra la calor. Hem trobat grans racons de reflexos i perspectiva resseguint el riu Garona, passant el majestuós Pont Neuf i capturant la calma que es respira al llarg del Canal del Migdia (Canal du Midi) i el Canal de Brienne, amb les seves fileres d'arbres i les barques tradicionals.

Després de dies de molta llibreta, molts colors, molta tinta, compartir experiències amb dibuixants vinguts d'arreu del món i, sobretot, d'intercanviar targetes de visita, adhesius i contactes, tornem cap a casa amb els quaderns plens de memòries de la ciutat rosa.

Aquest pròxim dimecres tornem a la rutina de les nostres trobades locals! Moltes gràcies a tots els que heu compartit aquests dies de viatge i dibuix!

Cabanes

 Sense la programació publicada i amb dubtes sobre com organitzarem la nostra activitat de l'estiu, la reunió a aquesta petita població de l'Alt Empordà, propera a Figueres, es va organitzar a través del grup de WhatsApp.

Alguns ja havíem estat allà al mes d'abril, en una reunió del grup d'Urban Sketchers de Girona, però el poble té més d'una localització per oferir inspiració als dibuixants i ningú no va tenir problema per trobar un racó per traslladar al seu quadern. Ens vam reunir set companys i buscant amb habilitat les ombres, no hem passat gaire calor.

Avinyonet de Puigventós

Situat a uns cinc quilòmetres al sud-oest de Figueres. El poble s'aixeca en un paisatge de suaus formes al sud i més muntanyenc al nord, on culmina el Puig Ventós (185 m), que dona nom al municipi.

La història d'Avinyonet es remunta a l'època romana, i la primera referència documental data del segle XI. L'existència del castell d'Avinyonet, donà origen al nucli urbà. El 1916, per distingir-lo d'Avinyonet del Penedès, s'afegí el topònim de Puigventós al nom oficial.

El seu patrimoni històric, especialment les restes del castell medieval, ens convidaven a dibuixar-lo i els resultats demostren que va ser una decisió encertada.

 

Plaça del Sol - Figueres

 A la Plaça del Sol hi ha una sèrie d´edificis singulars. Al solar on va estar l'oficina de correus s'alça avui la Biblioteca de Figueres amb les línies rectes d'arquitectura avantguardista. 

Està envoltada per alguns exemples de l'arquitectura dels darrers cent anys, des de gratacels setanters a cases modernistes de principis del segle passat.

Al seu centre, a la rotonda al voltant de la qual discorre el trànsit d'automòbils, hi trobem un edifici singular el cos principal del qual és cilíndric i que va allotjar en el passat la guàrdia urbana o l'Oficina d'Informació turística i actualment acull el Consell regulador de la denominació d'Origen Empordà.

Allà vam anar a dibuixar. Tot i que el sol no brillava gaire el matí va anar bé i després de cultivar l'art vam anar a fer un cafè i fer la tertúlia a la cafeteria del Centre Civic Figueres-Empordà, proper al lloc.

Retrats del Divendres

 Una nova sessió de retrats ha tingut lloc al Centre Civic Figueres-Empordà.

En aquestes sessions algun dels participants, per torn i de forma voluntària, posa durant deu minuts per ser retratat per la resta del grup.

És molt divertit veure com els companys capten als seus dibuixos aspectes diversos de la teva imatge.

Garrigàs

Avui hem anat a dibuixar l'església de Sant Miquel, al petit poble de Garrigàs, a uns 10 km de Figueres. Crec que tots podem estar d'acord que no va ser l'experiència més agradable. En arribar, una munió de mosques envoltava tots els nostres cotxes, com no havíem vist mai i més tard ens van picar. La pudor de fems de vaca flotava per l'aire mentre dibuixàvem (d'aquí totes les mosques de la zona), mentre el sol d'estiu escalfava cada cop més. Tot i que l'església era sens dubte bonica, tots ens vam sentir força alleujats quan vam fer la foto de grup i vam conduir fins al  proper poble de Vilamalla per prendre una beguda freda i uns calamars arrebossats. Ens ho havíem merescut!