Tarabaus

 La trobada dels sketchers d’avui estava convocada a la petita població de Taravaus que pertany al municipi de Vilanant. Els seus habitants estan distribuïts entre diversos veïnats i masies disperses.

El dia es va aixecar ben rúfol, poc agradable per dibuixar a l’aire lliure ja que inclús ens va arribar a ploure una estona. Per això, com la convocatòria va ser davant de Cal Moliner, una de les cases incloses a l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, allà que els dibuixants ens vam quedar sense explorar altres indrets del poble.

Vam tenir l’ocasió de xerrar amb l’actual propietari de la casa que ens va explicar interessants aspectes del seu origen, de la seva estructura i decoració, i del rellotge de sol de la façana que va fer instal·lar amb la data de l’origen de la casa, 1763, i amb la inscripció “AMICIS QVALIBET HORA”: qualsevol hora és bona pels amics.

Casa Macau

Avui ens hem citat per dibuixar un dels inmobles de Figueres que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta  de la Casa Macau, de principis del segle XX en estil eclèctic amb element modernistes.  Impulsada pels germans Macau, empresaris del món de la fusta,  va ser destinada a ús residencial i també a magatzems.

Dia rúful i fresquet que no atura als dibuixants!

Retrats del Divendres

 Un día mes una entretinguda reunió per retratarnos els uns als altres al Centre Civic Figueres-Empordà. 

Si us agrada el dibuix, acompanyeu-nos dos divendres al mes al Centre Cívic de Figueres. Els dies que tenim reunió estan anunciats a la pàgina de reunions d'aquest bloc.

Castell de Peralada

L’any 1285, la població de Peralada va ser incendiada durant la invasió francesa de l'Empordà. El castell i l'església van ser destruïts i la vila de Peralada fou reconstruïda amb un nou recinte emmurallat l'espai anterior a l'incendi.

El 1923, el castell i el veí convent del Carme foren adquirits per l'empresari Miquel Mateu i Pla, que els va convertir en residència i museu particular. Els seus successors han convertit una part del palau en casino, inaugurat cap al 1979.

Hem anat a dibuixar al castell però, com que no obrien el recinte fins les 11h, hem fet el cafè abans de dibuixar. Després hem anat cap el castell i ens hem situat al jardí, quasi tots al mateix lloc, per dibuixar la seva façana.

Sorprenentment, quan portàvem aproximadament una hora allà dibuixant, s’ha acostat el guàrdia de seguretat i ens ha dit que havíem de demanar permís per dibuixar. Es poden fer fotos però no dibuixar ... és molt surrealista, propi de l’Empordà dalinià.

Després d’intentar dialogar amb ell i fer vàries trucades a l’organització del castell, donat que no hi havia cap persona responsable que ens atengués, hem decidit marxar tot i que l’entrada al recinte és lliure. 

Aquí estan els dibuixos que hem fet, censurats i inacabats.

 

Montiró

 Montiró va ser independent fins el 1846 quan va ser agregat al municipi de Ventalló. El seu conjunt arquitectònic forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

El petit nucli està format per uns quants masos al voltant de l’església de Sant Sadurní, per antigues cases restaurades, la majoria de segona residència com la rectoria,  i també  per Can l'Isern, l'antic Palau dels Margarit, i Can Siurana, situades a la Plaça Palau.

Tots aquests edificis històrics són els que hem dibuixat en la nostra trobada d'avui.

Fem menció especial al Palau dels Margarit que ha cridat la nostra atenció per la seva imponent arquitectura i per les dues garites  cilíndriques amb cobertes piramidals revestides de rajoles vidriades situades en angles oposats.

Damunt del portal d’entrada hi ha una llinda amb una inscripció que reflexa la data de construcció, 1627. 

Després d’una llarga història de 300 anys, des de principis del segle XX és propietat de la familia Isern. El nét del primer propietari , actual habitant del Palau, es va interessar per la nostra presència al poble i ens va donar alguns detalls de la propietat.

Un altre matí d’agradable trobada fent el que tant ens agrada, dibuixar.

Retrats del Divendres

 Una nova sessió dels retrats de divendres, una activitat que té un gran èxit d'assistència i que ha permès que alguns aficionats que no tenen disponibles els matins de dimecres puguin dibuixar amb nosaltres.

Si us agrada el dibuix, acompanyeu-nos dos divendres al mes al Centre Cívic de Figueres. Els dies que tenim reunió estan anunciats a la pàgina de reunions d'aquest bloc.

Monument a Ramon Reig

Avui al matí el dia era gris i humit, no feia molt fred però no invitava gaire a dibuixar , però tot i això ens hem trobat per a dibuixar la estatua de Ramon Reig al barri de l’Eixample de Figueres.

Els barris d’una ciutat teixeixen la seva identitat a partir de l’empatia i la proactivitat dels veïns amb el lloc en el qual viuen. En el cas de l’Eixample, parlem d’una zona urbanitzada relativament jove, sorgida del ràpid creixement urbà de finals dels anys seixanta i setanta del segle passat.

Allò que el fa especialment singular és el sobrenom amb el qual es coneix l’Eixample: el barri dels músics. Aquest fet es deu al bateig dels seus carrers i places amb noms de compositors i músics empordanesos destacats. Un fet que arrenca del 1970 per decisió municipal a partir d’una proposta del Foment de la Sardana Pep Ventura. Així, ara fa cinquanta-cinc anys, els primers carrers amb cara i ulls d’aquesta zona van ser dedicats a Juli Garreta, Enric Sans, Compositor Mundi, Vicenç Bou, La Sardana, Ramon Basil, Compositor Baró, Joan Bruguera, Compositor Serra, Vicenç Xaxu, Simó Gratacós, Narcís Soler i Compositor Coll. Amb el temps s’hi van anar afegint altres i també es va crear l’anomenada plaça de la Música.

El 1973 es va inaugurar L’Escola Salvador Dalí que va ser la segona escola pública de la ciutat i va trencar el monopoli docent que durant molts anys va tenir el Sant Pau. Posteriorment, en el mateix barri es va aixecar l’Institut Narcís Monturiol, referent de la Formació Professional, i la llar d’infants Xuclamel.

Després d’una llarga gestació, el barri va estrenar temple parroquial dedicat a la Sagrada Família el 1989, inaugurat en una cerimònia solemne presidida pel bisbe Jaume

Camprodon. 

No deixa de ser curiós que enmig del barri dels músics l’única estatua present es la del pintor Ramon Reig.

A la seva placa commemorativa podem llegir.” Ramon Reig i Corominas. Pintor. 1903-1963. De la ciutat de Figueres i la comarca de l’Alt Empordà, en record de qui fou intèrpret d’aquest paisatge en el centenari del seu naixement”

L’escultura presenta a Ramon Reich pintant una aquarel·la i es troba ubicada a la sortida de la ciutat de Figueres per la carretera de Llançà, a l’antic trencant del camí de Vilabertran, lloc on sovint anava a pintar les seves famoses aquarel·les.

Potser la seva presència en aquest barri de músics obre l’antiga polémica de la que ja Leonardo Da Vinci havia escrit, sobre quina de les dos arts era superior si la pintura o la música.

Mentres ho aneu pensant nosaltres anem dibuixant i aquí us compartim els nostres dibuixos.

Ascensió