Monument a Ramon Reig

Avui al matí el dia era gris i humit, no feia molt fred però no invitava gaire a dibuixar , però tot i això ens hem trobat per a dibuixar la estatua de Ramon Reig al barri de l’Eixample de Figueres.

Els barris d’una ciutat teixeixen la seva identitat a partir de l’empatia i la proactivitat dels veïns amb el lloc en el qual viuen. En el cas de l’Eixample, parlem d’una zona urbanitzada relativament jove, sorgida del ràpid creixement urbà de finals dels anys seixanta i setanta del segle passat.

Allò que el fa especialment singular és el sobrenom amb el qual es coneix l’Eixample: el barri dels músics. Aquest fet es deu al bateig dels seus carrers i places amb noms de compositors i músics empordanesos destacats. Un fet que arrenca del 1970 per decisió municipal a partir d’una proposta del Foment de la Sardana Pep Ventura. Així, ara fa cinquanta-cinc anys, els primers carrers amb cara i ulls d’aquesta zona van ser dedicats a Juli Garreta, Enric Sans, Compositor Mundi, Vicenç Bou, La Sardana, Ramon Basil, Compositor Baró, Joan Bruguera, Compositor Serra, Vicenç Xaxu, Simó Gratacós, Narcís Soler i Compositor Coll. Amb el temps s’hi van anar afegint altres i també es va crear l’anomenada plaça de la Música.

El 1973 es va inaugurar L’Escola Salvador Dalí que va ser la segona escola pública de la ciutat i va trencar el monopoli docent que durant molts anys va tenir el Sant Pau. Posteriorment, en el mateix barri es va aixecar l’Institut Narcís Monturiol, referent de la Formació Professional, i la llar d’infants Xuclamel.

Després d’una llarga gestació, el barri va estrenar temple parroquial dedicat a la Sagrada Família el 1989, inaugurat en una cerimònia solemne presidida pel bisbe Jaume

Camprodon. 

No deixa de ser curiós que enmig del barri dels músics l’única estatua present es la del pintor Ramon Reig.

A la seva placa commemorativa podem llegir.” Ramon Reig i Corominas. Pintor. 1903-1963. De la ciutat de Figueres i la comarca de l’Alt Empordà, en record de qui fou intèrpret d’aquest paisatge en el centenari del seu naixement”

L’escultura presenta a Ramon Reich pintant una aquarel·la i es troba ubicada a la sortida de la ciutat de Figueres per la carretera de Llançà, a l’antic trencant del camí de Vilabertran, lloc on sovint anava a pintar les seves famoses aquarel·les.

Potser la seva presència en aquest barri de músics obre l’antiga polémica de la que ja Leonardo Da Vinci havia escrit, sobre quina de les dos arts era superior si la pintura o la música.

Mentres ho aneu pensant nosaltres anem dibuixant i aquí us compartim els nostres dibuixos.

Ascensió

Casa Roda (Figueres)

 Situada al costat de la plaça de l'Estació, al número 58 del carrer Sant Llàtzer, aquesta bonica casa és, sense mena de dubte una de les peces més originals de la ciutat i una interessant versió popular del modernisme de mestre d'obra. Té nombroses decoracions a la façana entre les quals destaquen una figura femenina al mig i la data de 1911. L'arc central té com a dovella clau un motiu floral i al seu timpà hi ha el nom HEJME (significa a casa, en esperanto) en ceràmica.

Encara que feia fred, vàrem dibuixar-la I fins i tot a algú li va tenir temps de dibuixar també l'escultura que hi ha a la cantonada davant de la casa. Després vàrem concloure la reunió fent un cafè a un local proper.

 

Retrats del divendres

 Aquest divendres vam tenir la segona edició dels "Retrats del Divendres" a la sala de pintura del Centre Civic De Figueres. Organitzat per Dibuixem l'Empordà, el grup Urban Sketchers de Figueres, és una activitat gratuïta i oberta a tots aquells que vulguin venir a gaudir dibuixant.

Sant Martí d'Empuries

 En un indret privilegiat es troba Sant Martí d'Empúries.  És una entitat de població del municipi de l'Escala. Se situa al costat de les ruïnes d'Empúries o Empòrion. És de caràcter medieval, i als segles ix, x i xi va ser la capital del Comtat d'Empúries fins que el 1078 es va traslladar a Castelló d'Empúries, lloc menys exposat als atacs. A partir del segle XII va ser el major port del Mediterrani degut al comerç. 

L’església  de Sant Martí es va construir en 1538, sobre un temple  preromànic de l’any 926. 

Es interessant també recórrer els carrers petits de la població i anar fins a l’Escala pel passeig d’Empúries i descobrir l’antic Moll grec i les platges que transcorren a prop de les ruïnes grecoromanes. 

Només érem tres del grup dibuixant i el dia estava tapat, després del temporal. El mar estava remogut i semblava que anava a ploure. Però nosaltres ens vam asseure i vam dibuixar contents d’estar a l’aire lliure.  Van sortir els dibuixos que a continuació us exposem, cadascun interessant. 

Vilabertran

Vilabertran és a poc més de tres quilòmetres de Figueres.. El poble va néixer al voltant del monestir de Santa Maria de Vilabertrán, important abadia augustiniana, que després seria col·legiata l'any 1592 fins a la desamortització de Mendizábal l'any 1835.

Aquest dimecres la nostra reunió setmanal va ser a Vilabertran i vam acudir nou dibuixants a la cita, els resultats de la qual es poden veure aquí.

Nova activitat

 El segon divendres de l'any vam començar a una nova activitat. Amb el suport del Centre Cívic Figueres Empordà i l'Associació d'Urban Sketchers de Barcelona hem aconseguit que ens autoritzeu a dibuixar a la sala d'art del centre dos divendres al mes.

L'activitat és oberta i gratuïta, amb l'única limitació d'aforament de la sala, i consisteix a retratar-nos els uns als altres. Durant deu minuts un dels assistents, de forma voluntària, posa perquè els altres facin el retrat. És molt entretingut i divertit. No és una mena de retrats, encara que tots aprenem amb la pràctica. Cadascú dibuixa segons la seva tècnica i el seu estil i l'important és passar-s'ho bé. A la reunió hi van assistir persones, algunes de les quals no havien vingut mai a dibuixar amb nosaltres, així que a més de dibuixar, hem fet nous amics. Us esperem a tots a les edicions següents.

Port de Roses

 El Port Pesques de Roses és el segon port pesquers de Catalunya pel volum de captures i té una participació significativa en l'economia i la història de la població. En aquest sentit hi ha referències romanes de l'any 218 aC. sobre l'excel·lent situació estratègica per a la comunicació marítima de la Badia de Roses i sobre les condicions naturals. 

Ens vàrem dirigir al Port i allà ens vàrem disseminar,  això  que no érem gaires aquest dia. Uns van anar a dibuixar al port de pescadors, uns altres varen anar al port esportiu a fer les muntanyes nevades que des d’allà es veien be i uns altres vam anar a fer un cafè primer, abans de dibuixar. 

Tot hi que era un dia fred i anàvem abrigats, al sol s’estava be, escalfava suficient i vàrem dibuixar molt tranquils. Van sortir els dibuixos que a continuació exposem.