Estem al començament de l’estiu i tots tenim ganes de dibuixar, malgrat que alguns, pel fet que és precisament aquesta època, tenen altres obligacions o comencen les vacances.
El sol ens acompanyava, i encara que érem poques, i totes dones, ens vam trobar a la plaça de l’Escorxador. Aquesta plaça va aparèixer cap al 1831, a mesura que s'anaven cobrint els diferents trams del curs de la riera Galligans, que travessava la ciutat extramurs en sentit oest-est i constituïa el principal espai d’activitat manufacturera de Figueres en època moderna.
L’escorxador municipal, que dona nom a la plaça, va ser inaugurat el 1846. La posició excèntrica i la disponibilitat d'aigua va atraure noves indústries durant el s. XIX. L’edifici, reconstruït i ampliat entre 1904 i 1907 per l'arquitecte Josep Azemar i Pont (1862-1914) i considerat una de les peces més destacades del modernisme, va funcionar fins a l'any 1976. Una campanya ciutadana va evitar el seu enderrocament i, a partir de les ocupacions precàries de 1980, va tenir usos públics. Des de 1991, és la seu de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà, anomenada Casa Empordà i, després d'una darrera rehabilitació de l'any 2016, també acull l'Oficina de Turisme i la Sala d'Exposicions l’Escorxador.
Vam dibuixar a l’ombra dels arbres diferents racons de la plaça, l’edifici de l’Escorxador directament, o a una de nosaltres dibuixant i després vàrem acabar la jornada fent un esmorzar a un bar que està a la mateixa plaça, a la fresca com era d’esperar en un dia tan calorós.
